lectures de la missa del diumenge VI de durant l'any 11 de febrer 2018

DIUMENGE VI DURANT L’ANY

«Sí que ho vull: queda pur»

Lectura del llibre del Levític

El Senyor digué a Moisès i a Aharon: «Si algú té a la pell una inflor, crostes o erupcions que facin témer el mal de la lepra, serà portat al sacerdot Aharon o a un dels seus fills sacerdots. Els qui pateixen del mal de la lepra han d’anar escabellats, amb els vestits esquinçats, tapats fins a la boca, i han de cridar: “Impur, impur!” Mentre el mal persisteixi són impurs, i han de viure sols, fora del campament.»

Jb 7,1-4.6-7

Salm Responsorial

R. En vós he trobat el meu recer, vós em guardeu del perill.

Feliç el qui ha estat absolt de la falta i ha vist sepultat el seu pecat.
Feliç l’home a qui el Senyor no té en compte la culpa,
i dintre seu ja no manté l’engany. R

M’he decidit a reconèixer la falta,

no us he amagat més el meu pecat.
Tan bon punt m’ho he proposat, Senyor,
m’heu perdonat la culpa comesa. R

Alegreu-vos, justos, celebreu el Senyor;
homes rectes, aclameu-lo. R

Sl 31,1-2.5.11 (R.: cf. 7)

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint

Germans, quan mengeu o begueu, o feu alguna altra cosa, feu-ho tot a glòria de Déu.
No sigueu mai ocasió d’escàndol, ni per als jueus, ni per als grecs, ni per a l’Església de Déu, tal com ho faig jo, que en tot procuro d’adaptar-me a tots, i no busco allò que em convé a mi, sinó allò que convé als altres, perquè se salvin. Seguiu el meu exemple, tal com jo segueixo el de Crist.

1Co 10,31-11,1

Lectura de l’evangeli segons sant Marc

En aquell temps, es presentà a Jesús un leprós, s’agenollà i li digué, suplicant-lo: «Si voleu, em podeu purificar.»
Jesús, compadit, el tocà amb la mà i digué: «Sí que ho vull: queda pur.» A l’instant la lepra desaparegué i quedà pur. Tot seguit Jesús el va fer marxar, després de recomanar-li seriosament de no dir-ho a ningú, sinó d’anar a fer-se examinar pel sacerdot, oferir per la seva purificació el que Moisès havia ordenat i certificar que ja era pur. Però ell, així que se n’anà, començà de proclamar-ho davant la gent i de fer-ho conèixer pertot arreu, tant, que Jesús ja no podia entrar manifestament als pobles i havia de quedar-se a fora, en llocs despoblats. Però la gent venia a trobar-lo de tot arreu.

Mc 1,40-45

"Busquem allò que convé als altres!"

El llibre del Levític rep el nom del seu contingut: lleis sobre el Culte que el Senyor donà a Moisès des de la Tenda del Trobament (Lv 1,1s) tot confiant a la tribu de Leví l’ordenament i pràctica del Culte al Temple.
Els cp. 11-16 presenten normes sobre la puresa ritual amb criteris avui impossibles d’entendre. Sobre la base d’una gran veritat (Déu ens vol sants del tot) s’hi posa l’error de «cosificar» la santedat confonent la puresa de cor amb la netedat exterior.
El leprós era apartat de la convivència social i del culte; la incorporació del leprós guarit havia de certificar-la el sacerdot (Lv 13,47s).
Un cristià pot menjar carn sacrificada als ídols? El criteri paulí és clar: es pot menjar de tot el que es ven al mercat, sense escrúpols de cons ciència. Però essent sempre fidels al criteri superior de la caritat: buscar allò que convé no a mi sinó als altres. Perquè sempre el bé dels germans passa al davant del dret egoista d’un mateix.
Pel missatge del leprós guarit, cal recordar la mentalitat jueva on la malaltia era vista com a càstig de Déu per una falta comesa (Nm 12,9s).
El primer que Jesús li dona al leprós tocant-lo amb la mà és la reincorporació a la Comunitat de germans que es donen la mà.
No tothom pot guarir la lepra; però sí pot tothom donar solidàriament la mà al germà. L’Església som els germans que ens donem la mà per ajudar-nos a créixer en santedat; i a la vegada donem la mà a tothom perquè puguin sentir-se fills del mateix Pare Déu.
Un cop curat, Jesús (seguint la normativa de Lv) li mana d’anar a presentar-se al sacerdot per poder així ser readmès a la Comunitat.
La recomanació seriosa de no dir res a ningú vol evitar visions triomfalistes d’un messies que amb el seu poder taumatúrgic venci ell tot sol el Maligne defugint qualsevol tipus de Creu.

Mn. José Luis Arín

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi	Réquiem de Mozart	Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I	El Messies de Händel II	El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I	La Passió segons sant Mateu II	Messa da Réquiem de Verdi